Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Nuevas ideas’ Category

Jordi Mateu d’Educación Viva 16/03/2012 http://www.educacionviva.com/

    El pasado viernes nos visitó Jordi Mateu, asesor del centro de investigación para la formación CRAE. Nos contó que su trabajo consiste entre otras muchas cosas en ofrecer asesoramiento a escuelas, educadores, padres… También escribe artículos referentes al tema. Antes de esto trabajó durante muchos años como maestro de niños de secundaria en una escuela pública.

    Empezó la charla tratando de definir lo que significa educación viva. A grandes rasgos es lo mismo que educación libre, y en concreto este tipo de educación se fundamenta en crear espacios no directivos con distintos ambientes ubicados en espacios (plástico, matemático, huerto…) y son los propios niños los que deciden en qué ambiente quieren estar.

Hoy en día existen escuelas públicas que están apostando por este modelo. La prioridad es el acompañamiento espiritual del niño, y siempre hay un adulto disponible para tal fin pero sin invadir, sin anticipar, sólo para acompañar. Nos comentó que el enfoque de las escuelas Waldorf es más directivo.

Este modelo también es sensible a los distintos ritmos de aprendizaje de los niños a lo largo del día, pero las actividades que se dan vienen de algún modo reguladas por el educador.

Otro término que se suele emplear también es el de escuelas activas. Éstas se basan en crear procesos de aprendizaje más que de enseñamiento y ponen mucho énfasis en el desarrollo psicomotriz, como por ejemplo Montessori. Dijo que tanto Waldorf como Montessori trabajan más con el concepto de grupo.

Entrando más en materia, según el enfoque de la educación viva los niños saben lo que necesitan y hay que respetar su actividad espontánea. Entonces, ¿hay que enseñar a leer y escribir a los niños? Ellos aprenderán, si existe el deseo de ver letras, de construir palabras, y si cuentan con el acompañamiento de un adulto. La base es la confianza de que los niños por sí solos, sin presión externa, guiados por el deseo irán “abriendo puertas”. Puede ocurrir en ocasiones que este deseo no se de. Entonces hay que analizar los motivos: tal vez se trate de un mecanismo de defensa del niño por sufrir una presión excesiva; o por haberle forzado para que realice una actividad para la que todavía no estaba preparado; o si el entorno es homogeneizador y el niño ve que no está al mismo nivel que el resto.

En estas escuelas las actividades de los niños son no estructuradas, caóticas, poco lineales y el niño aprende a través del hacer. Esto le permite estar conectados con sus necesidades internas para construirse desde dentro, haciendo en cada momento cosas para las que está preparado, y sin tener que hacerlas para complacer a los padres. El entorno debe brindarle la posibilidad de que tenga esa vivencia pero sin imponerse.

Jordi admitió que hay muchos miedos respecto de las etapas de aprendizaje de los niños y que este planteamiento puede suscitar dudas. Nos hizo un resumen de lo que es el día a día en una escuela viva: La llegada es de 9 a 10, relajada. Los niños hacen una actividad propia: leen, hablan, juegan… A las 10 hay reunión y reconocimiento y si algún adulto tiene algo que decir o proponer, es el momento. Después, hay espacios abiertos donde estarán los adultos y donde los niños pueden acudir. Van a su antojo y dejan el espacio también a su antojo. También hay talleres puntuales donde los niños se apuntan si quieren. Y a lo largo del día también se pauta “la hora del cuento”. Al final del día vuelve a haber reunión donde se expone cómo ha ido la jornada y si alguien tiene algo que decir se dice.

Las competencias básicas que tiene que alcanzar el niño son:

– autoestima saludable. Que tenga confianza en sí mismo para poder enfrentarse a las cosas.

– deseo

– vivencias

Hay escuelas vivas que duran todo lo que dura el período de escolarización. Después se da el paso al bachillerato o la universidad. Hay escuelas vivas públicas de infantil y primaria, pero no de secundaria. A veces es complicado porque se choca con que el sistema no permite este tipo de educación. Después de varias preguntas de los asistentes, la charla terminó con una idea final: la crianza es un camino de aprendizaje, sobre todo para los adultos.

Victòria

mamasgraciosas

ImageImageImage

Read Full Post »

El divendres 2 de Març ens va visitar el José Herrero, naturòpata i homeòpata que treballa al centre de salut integral COS Cooperativa de Salut (carrer Mozart 2. Telf 93 165 07 70 www.cos.coop. correu@cos.coop).

 

Aquí teniu un breu resum de la seva xerrada, en la que moltes vam resoldre molts dubtes i ens vam quedar amb ganes d’escoltar-ho una estona més.

A més, ens ha corregit i complementat el resum, aportant més bibliografia i les taules que trobarem al final. Moltes gràcies de nou José!!

 

Tots ens alimentem. L’alimentació consisteix en obtenir de l’entorn uns productes anomenats aliments, que poden ser d’origen animal, vegetal o mineral i que contenen una series de substàncies anomenades nutrients. Aquests nutrients cobreixen una part important de les nostres necessitats.

Hem d’entendre que els nostres nadons necessiten menjar per:
– Mantenir la vida en el seu estat més bàsic (el metabolisme basal).
– Per jugar, moure’s i desenvolupar-se psicomotriument.
– Créixer i engreixar-se correctament.
– Substrat per nodrir el seu sistema d’adaptació al medi, el bon funcionament del sistema immunitari.

Com sabem si un nen/a s’està nodrint bé?
Si un nen/a té un to vital saludable, juga, riu, es desenvolupa psicomotriument bé, creix i engreixa segons les seves necessitats i té un sistema immunitari reactiu, segurament…segur, que s’està alimentant bé i que menja allò que necessita.

A  vegades no és tant important la quantitat, sinó la qualitat dels nutrients (aliments biològics, preferible els integrals, evitar additius i conservants, reducció de sucres refinats, hidratació correcte, etc).

Un nen/a acostumat a fer lactància a demanda, té desenvolupat l’instint per escollir la quantitat o composició de la llet que necessita. Podem oferir els aliments complementaris seguint aquesta premissa instintiva, el nen/a és selectiu amb la quantitat, i junt amb la lactància materna o artificial s’ajusta a aconseguir una dieta equilibrada. Els pares també són selectius, seleccionen i ofereixen aliments sans. Per tant, la nostra responsabilitat no serà proporcionar quantitat d’aliments sinó oferir aliments de QUALITAT.

Cal recordar que el nen/a no menja i per tant creix, sinó que menja PERQUÈ creix. Si no en demana més és perquè no en necessita més.
Hauriem d’evitar que les quantitats vinguessin marcades per factors externs com el què dirà la família, o perquè la iaia estigui contenta si el nen s’ho acaba tot, o perquè el fill del veí menja tres vegades mes.

El menjar triturat fa que els nadons mengin més, i les mares solen quedar més tranquil·les i contentes, però no significa que el nadó necessiti aquella quantitat de menjar que se li està donant.

D’altra banda, els aliments que contenen sucre i sal (alerta amb el glutamat monosòdic que és una combinació dels dos i està present a molts aliments) poden alterar la capacitat d’autocontrol i inciten a menjar-ne més quantitat.

Quan s’han d’introduïr?
No hi ha una data fixe d’oferiment d’aliments, que sol ballar entre els 4 mesos i els 6. Cal tenir en compte que hi ha molts factors que s’han de valorar, tant socials com maduratius:
– factors maduratius:
     . que el nadó s’aguanti assegut a la trona sense ajuda
     . que mostri interès pel menjar
     . que tingui dents (no és excloent, ja que molts no en tenen fins als 10 o 12 mesos)
     . quan és capaç de dir que no en vol més tirant el cap endarrera o girant-lo a un costat

     . perd també el reflex de extrusió. Un reflex involuntari que fa que els nens expulsin la cullera de la amb la llengua.

– factors socials: quan la mare ha de tornar a treballar
– entorn: pressió familiar per començar a donar-li coses

Tot això sol passar entre els 5 i 7 mesos.

Per quins alliments començar?
No hi ha unes indicacions úniques ni universals, ja que el context social hi juga un paper important; aquí no som un país vegetarià, i per tant, el pollastre està inclòs en la dieta d’un nadó.
Podem seguir l’ordre que ens suggereixin al CAP si ens és còmode, però podriem dir que no hi ha una pauta rígida i podem adaptar l’oferiment dels aliments en funció de les necessitats, els aliments de temporada, aliments nutritius, tenint en compte sensibilitat i al·lèrgies, etc.
El què sí que és important és que anem introduint aliments de mica en mica per tal de veure si algun provoca signes d’intolerància o al.lèrgia. Podem observar especialment:

–         Pell (èczemes, urticàries, prurit…).

–         Mucoses (inflamació, mucositat,…).

Sistema digestiu (diarrea o restrenyiment)
La poma, el plàtan i l’arròs poden provocar restrenyiment lleu. Afegir una cullerada d’oliva al menjar, pot minimitzar un restrenyiment lleu.

El primer any de vida el pit o la llet artificial, sempre nodrirà més que qualsevol altra aliment. Per tant, serà una etapa més d’experimentació que de nutrició.

Els primers aliments recomanats pel José solen ser dolços naturals, perquè s’assemblen més al gust de la llet:
.   fruites: pera, plàtan, poma, etc. A l’hivern poden ser en calent com al forn, bullides, etc.
.   verdures: bròquil, porro, pastanaga
.   cereals: arròs, mill o quinoa (bullits amb aigua).

Observacions:
– Sempre hem d’optar per fruita de temporada i ecològica.
– els cereals poden ser integrals ja que aporten més nutrients que els refinats, però al principi es poden fer combinacions del 50% (per exemple 50% d’arròs integral + 50% d’arròs blanc)
– els cítrics millor donar-los a partir dels 8 mesos (històricament s’han introduït molt abans com a costum ja que se sap que la vitamina C ajuda a absorbir el Ferro dels aliments). No donar-ne en cas de processos catarrals, ja que irriten les mucoses.  aigua: es pot anar oferint a cada àpat o entre àpats, sobretot si fa calor
– no mesclar cereal amb proteïna animal; millor combinar la proteïna animal amb verdures
– Els nens lactants els hi agrada més mastegar que deglutir, els hi agraden més els sòlids que les papilles, ja que al mamar mouen molt les mandíbules.
Mastegar, a més a més, els afavoreix la parla.
– El cereal és millor pel matí amb fruita.
Ennuegament: és difícil que amb els primers sòlids un nadó s’ennuegui. De totes maneres és important està sempre davant d’ells per evitar ensurts.
– Mai s’ha d’obligar a menjar a un nen, generalment ell sap quan està tip.
– D’altra banda, si té preferència per certs aliments, tampoc val la pena insistir amb altres que li aportarien els mateixos nutrients i que li agraden menys.

Per etapes:


7 – 8 mesos:
– sèsam mòlt (molt bona font de ferro)
– llavors oleaginoses mòltes (contenen calci, ferro i àcids grassos essencials, aquests últims molt beneficiosos per la salut de la pell, sistema nerviós, etc)
– carn blanca: pollastre, gall d’indi
– font de proteïnes en cas de dieta vegetariana: sèsam (la soja és millor no introduïr-la fins els 9 o 11 mesos)
– purés amb caldo o aigua (no cal afegir-hi llet, ja que el nadó encara està prenent pit o biberó)
– llet vegetal: MAI podrà substituir una presa de llet materna o biberó, però sí que es pot utilitzar per cuinar o com a complement
– GLUTEN: tot i que sempre hi ha hagut variacions en quan al moment idoni per introduïr-lo, actualment el concens està en fer-ho quan el nadó encara pren el pit, ja que està més protegit enfront possibles intoleràncies i al.lèrgies.
Al principi es recomana mesclar cerelas amb gluten i sense, i començar pels que en tenen menys, com la civada. El blat comú millor introduïr.lo quan més tard millor, ja que està tan processat que s’assembla molt poc al blat originari i és de més difícil digestió; les varietats antigues com l’espelta o el kamut, són més assimilables.
D’altra banda, si tenim en compte la vesant bioenergètca, preferentment triarem els cereals en forma de gra senser, ja que si els plantem són vius; en canvi de les farines no en sortiria res.
Image

8 – 9 mesos:
– llegum: la llentia vermella no té pell i és més assimilable. Després es podrà donar (i per aquest ordre): llentia – cigró – pèsol – azuki – frijol
– cal recordar que la combinació llegum + cereal aporta proteïnes d’alta qualitat i no cal afegir font de proteïna animal (exemples: arròs amb llenties, amanida de pasta amb cigrons, etc.). Proporció: 4 de cereal + 1 de llegum.
– bledes i espinacs: contenen oxalats i millor no donar-los fins els 8 mesos
– pebrot, tomàquets, alberginia: tenen alcaloides i poden donar sensibilitat; no els donarem abans dels 9 mesos
– macarrons talladets amb tomàquet natural ratllat i un rajolí d’oli
– panses, figues seques, dàtils, etc. (si són molt dures es poden bullir amb llet vegetal).

Image

9 – 10 mesos:
– iogurts, formatges frescos, kefir etc. i sempre millor prioritzar els de cabra que els de vaca, ja que la seva proteïna és més semblant a la humana (no cal comprar iogurt específics per nadons, sinó que els naturals són ben aptes per ells)
– l’aport de Calci no cal que provingui de làctics, sino que en són una bona font les llavors d’oleaginoses (pipes de carbassa, de girasol, de sèsam, etc.), fruits secs, verdures de fulla verda, etc.
– rave, api i carxofa: són molt depuratius i és millor no donar-los fins als 10 mesos
– peix blanc (el blau fins a l’any i mig)
– soja
– fruits secs: si se segueix una dieta vegetariana es poden introduïr abans, però si no és millor esperar als 12 o 14 mesos (perquè solen ser origen d’al.lèrgies).
Image

Image

Image

Image

Bibliografía y libros recomendados:

“MI NIÑO NO ME COME” consejos para prevenir y resolver el problema.

“UN REGALO PARA TODA LA VIDA” guía de lactancia materna.

                “!REVITALÍZATE!”Cocina energética.  Jorge Perez Calvo.

                “LA ALIMENTACIÓN DE NUESTROS HIJOS” Montse Bradford.

                “LA GUÍA DE LA COMPOSICIÓN DE LOS ALIMENTOS” Integral.

                “EL EQUILIBRIO A TRAVÉS DE LA ALIMENTACIÓN” Olga Cuevas Fernandez     

Read Full Post »

Resumen de la charla del día 10 de febrero en el Espacio Vacío a cargo de Teresa Bas sobre la danza-movimientoterapia.

Teresa ha empezado explicando que hay varios enfoques para llevar a cabo este tipo de terapia. Ella ha basado toda su experiencia en el enfoque anglosajón, que tiene sus orígenes en la década de los 40 en los Estados Unidos con la bailarina de danza contemporánea Marian Chace. Ella daba clases de danza contemporánea y la gente le pedía clases especiales por los resultados que tenían sus clases en su lado emocional. Después este tipo de terapia se aplicó en centros con gente con problemas psicóticos. Teresa ha explicado un poco mejor cuál es el enfoque anglosajón de la terapia. Ha dicho que reúne por un lado todos los estudios de conciencia corporal, danza, etc. y por otro lado la corriente de investigación clínica, todo ello teniendo en cuenta el lado creativo del proceso. Se pasa de estar cerrados, desconectados, a sentir nuestro propio cuerpo.

Hay otro enfoque de la danza-movimientoterapia que se desarrolla en Latinoamérica, siendo Maria Fux la principal impulsora.

Nos ha explicado Teresa que hay un poco de confusión con el nombre de la terapia, que en inglés es dance movement therapy y que se decidió que la traducción sería literal: danza-movimentoterapia, pero que en español es demasiado largo y a veces se usa sólo danzaterapia, que tiene matices diferentes. También ha habido problemas en ponerse de acuerdo en la nomenclatura por la palabra “danza”, que parece que lleva implícita la idea de bailar y eso asusta. Se discutió llamarla sólo movimientoterapia.

Ha hablado de que para mucha gente hacer este tipo de terapias puede resultar duro porque tienen que mostrarse, desnudarse, contactar con el propio cuerpo, y eso en algunos casos resulta un ir hacia el origen, hacia atrás y no todo el mundo está dispuesto.

La danza-movimientoterapia consiste en hacer un uso terapéutico del movimiento dentro de un proceso psicoterapéutico. Y la base es la relación intrínseca que hay entre psique y soma. Es decir, entender que la mente está en todas partes, está en todo el cuerpo y que toda transformación que hagamos a nuestro cuerpo a través del movimiento tendrá consecuencias en nuestra psique.

Existen multitud de aplicaciones de la terapia:
– grupos
– nivel individual
– niños con problemas de autismo, de desarrollo
– gente con problemas mentales
– gente sin una demanda clínica concreta, para su crecimiento personal y su conocimiento

Teresa nos ha dicho que en grupos de gente con problemas psicóticos que tienen un bloqueo, o que son seres aislados que no saben expresarse, a través de los movimientos que hacen y que tiene que imitar el resto del grupo, consiguen desbloquearse. Esto tiene que ver con la relación madre-hijo, con el hecho de mostrar e imitar, y tiene su continuación en el mundo real. La terapia consigue ayudar a construirse como persona en relación a los demás, y muestra también cómo la persona se relaciona consigo misma a partir de cómo ésta se relaciona con el terapeuta o con el resto de grupo.

Teresa ha experimentado en su propio cuerpo cómo la terapia funciona, cómo el movimiento la ha transformado, y para terminar la sesión ha propuesto una pequeña dinámica de grupo para poner en práctica algo de la charla:

Empezamos pensando cómo estamos y cuál es nuestra postura, cómo tenemos la espalda, el apoyo en el suelo, si tenemos la mandíbula tensa, cómo están los glóbulos oculares, si tenemos alguna zona de más frío o calor en el cuerpo. Después, con los ojos cerrados dedicamos un minuto a estirarnos, a modificar la posición, a dejarnos ir durante unos momentos elevando la atención hacia nosotros mismos. Y luego abrimos una ronda con el grupo para que cada quien exprese algo de su estado, de cómo está, a través de algún movimiento concreto. El resto del grupo tiene que imitar el movimiento de cada uno. Y por fin nos ha preguntado si hemos notado algún cambio respecto de antes de tener esta consciencia corporal. En general parece que sí ha habido cambios, y se ha añadido que además del ejercicio individual, el simple hecho de ofrecer un movimiento al grupo ya marca una diferencia.

Luego se ha abierto el turno a las preguntas. Resumiéndolas Teresa ha dicho que para que la terapia se note, para hacerla bien, hacen falta unas 12-15 sesiones. De esta manera se tiene sensación de proceso y de progreso. El final sin embargo no tiene una acotación concreta. Se determina según la persona y las recomendaciones del terapeuta. La terapia puede durar años.

Y así ha terminado la charla.

www.danzamovimientoterapia.com

Victoria

Read Full Post »

Este viernes nos encontramos para compartir nuestra idea de ccrianza y de los cuidados que queremos cuando llegue el momento de dejar a nuestros niños con otras personas. La idea del grupo de crianza es servir como una extensión de la familia, una ayuda para abrirse a nuevas relaciones y aprendizajes de la mano de otras familias y profesionales con absoluta confianza, control, amor y muy poco llanto. Alejandra hizo de moderadora de la charla, que empezó con ideas de todas las madres sobre lo que esperan del cuidado de sus niños. (Alejandra está montando grupo con otras madres)

Franziska y Miriam de Corazoncito de León aportamos nuestra experiencia en la formación del primer grupo de crianza de mamas graciosas para graciosos valientes y leonados. Podéis ver el orígen y rutinas de nuestro proyecto de familias en corazoncitodeleon.blogspot.com. Se nombraron algunos recursos que han sido útiles para nosotras, como la asociación Sadapi (http://www.sadapi.net/), con la que hemos tenido asesoramiento y contratamos los seguros de educadora y familias, o como el modelo de madres de día alemán, en el que nos hemos basado en parte para atrevernos a salir de nuestras casa y ocupar la calle. Os adjuntamos un artículo sobre otros grupos de crianza que ya funcionan en Barcelona.

Read Full Post »

Divendres 16 de Desembre: els gossos i els nadons

Avui la Gemma, mare de la Joana i veterinària, i la Laura, auxiliar veterinària i educadora canina, amb l’ajuda de la Shiba i la Kènia (i l’aparició de la Chamba!)  ens han parlat de com conèixer els gossos perquè els nostres nens hi tinguin una bona relació. Aquí en teniu el resum.

 

A la xerrada d’avui, tenim molt clar que la millor manera de que els nostres fills es relacionin bé amb els gossos, és amb el nostre exemple, mostrant-los com ens hi relacionem nosaltres des del coneixement i el respecte. No hauriem de traslladar la nostra por cap als animals, ja que els nens tenen dret a fer-se’n una idea propia.

 

Plantegem la sessió en 3 blocs:

. gossos del carrer

. els de casa

. si en volem tenir un en un futur

Al final, hem fet quatre observacions sobre els gats.

 

1.                  GOSSOS DE CARRER:

Primer de tot hem de ser conscients que els gossos no entenen el nostre llenguatge, però nosaltres podem aprendre el seu.

Per exemple: un gos que mou la cua ens està dient que està tranquil, que no vol entrar en conflicte amb nosaltres, però NO vol dir que l’acariciem, ni que l’abracem (les abracades són molt agressives per ells, els invaïm molt l’espai, ens hi estem posant al damunt!).

O bé, un gos que té por, i que s’ajup tant que acaba estirat al terra fins a fondre’s, ens està dient que el deixem tranquil, que no el molestem més…si insistim i el seguim tocant, és fàcil que de saturació ens acabi marcant amb una mossegada.

 

Què fer:

– preguntar al seu amo si ens hi podem acostar

– no mirar-li els ulls directament (ja que això suposa una amenaça)

– acostar-nos-hi des de la seva alçada, ajupits, per no imposar-nos des de dalt

– acostar-los-hi la mà per sota la seva barbeta, mai des de dalt (és més amenaçant)

– deixar que ens olorin la mà, les cames, el cul,…potser ens babejaran una mica, però ens renten bé les mans després i ja està (la seva manera de conèixer la gent i altres animals, és a través de l’olfacte; no els ho podem prohibir)

 

La llegenda popular que diu que els gossos oloren la por, no creiem que sigui certa, és a dir que no és que els gossos tinguin un sentit especial per olorar la por. El què passa és que qui té por sol actuar de manera que crida més l’atenció de l’animal que les altres persones: o bé fuig corrents, o aixeca els braços i crida, o bé el mira fixament als ulls.

 

2.                  GOSSOS DE LA FAMÍLIA:

Amb els gossos de la família hem de tenir en consideració 3 punts:

com és? Hem de saber quin animal tenim a casa, i si no el podem controlar, pot ser interessant fer un curs bàsic d’obediència (no perquè fagi piruetes, sinó perquè estigui quiet als semàfors, o perquè no salti sobre els nens)

no deixar mai sol un nen amb un gos (igual que no deixem sols els nostres nens amb la panera dels tresors o amb el menjar)

actuar sempre amb positiu: s’ha demostrat sobradament que els càstigs negatius no serveixen de res més que per crear por i inseguretat.

 

Actuar en positiu significa que la presència del nen suposi un reforç positiu, de manera que si el nen està a casa, despert, li donarem el menjar que més li agrada al gos o jugarem amb ell, però mai esperarem a que el nen es posi a dormir o que marxi a casa seva per fer cas al gos, ja que així li estariem demostrant que davant la presència del nen, ell queda apartat a un racó.

En el mateix sentit, si quan el gos s’acosta al nen per olorar-lo, nosaltres reaccionem amb nerviosisme apartant-lo d’ell i renyant-lo, mai els hi donarem la oportunitat d’interactuar ni de que es coneguin. Deixem-los una oportunitat, observem i només intervinguem si hi ha una situació real de perill (que normalment serà promoguda pel nen, però rarament pel gos).

A nivell sanitari hi ha molt poques malalties contagioses que puguin transmetre als notres fills, però per evitar les principals hem de tenir els nostres animals més ben desparasitats que mai, tant externa com internament (a qualsevol centre veterinari us asseossaran).

 

3.                  PUNTS IMPORTANTS SI EN VOLEM TENIR UN EN UN FUTUR:

      Per nosaltres, el més important és que, si bé s’han demostrat els beneficis de la convivència entre nens i animals, a nivell de convivència i d’al.lèrgies, és important que qui realment ha de tenir ganes de tenir-lo han de ser els pares, ja que la vida mitja d’un gos és de 13 o 15 anys, i els nostres fills amb tants anys passaran per moltes etapes diferents, en les que no sempre estaran disposats a tenir cura de l’animal de companyia.

Respecte les races més idònies, sempre és important saber quin tipus de vida li podrem donar i quin caràcter tenim nosaltres (sortim a la muntanya cada cap de setmana? Viatgem sovint en cotxe? Som una família tranquil.la i més aviat casolana?). De totes maneres, els de raça mesclada solen tenir molt bon caràcter i viuen, de mitjana, més anys. També cal tenir en consideració que hi ha molts gossos a les protectores per adoptar.

En quant a l’edat, si agafem un cadell el podrem educar des de l’inici, i recomanem fer-ho bé, i acudir a un curs bàsic d’obediència.

Però també es pot considerar la idea d’adoptar-ne un d’adult, que a part de fer-li un favor,  normalment són els gossos més agraïts del món i tindrà l’aventatge de que no li haurem d’ensenyar a fer les necessitats al carrer, entre altres coses. De totes manerres, sí que és veritat que dels adults no en sabem les experiències passades, i no sabrem si estan ben socialitzats amb els nens, però amb educació en positiu es pot aconseguir gairebé tot (com a bon exemple, hem tingut la Shiba i la Kènia que MAI havien estat tanta estona i tant aprop de tants nens com avui a mamas graciosas!!)

Recomanem buscar assessorament, ja sigui a un veterinari, educador o a la mateixa protectora.

 

Uns apunts sobre els gats i nadons:

Per finalitzar, hem remarcat que els gats no tenen res a veure amb els gossos, i que la interacció que tindran amb els nadons sempre la decidiran ells.

A més, normalment seran els nens el qui suposaran una amenaça més gran pel gat (quan el comencin a perseguir) que a l’inversa.

Com sempre, hem de conèixer quin animal tenim a casa, i si sospitem de que pugui aparèixer algun problema, acudir a un especialista, però per norma general als gats se’ls hi ha de deixar una via d’escapatòria, ja sigui una habitació només per ells, on el nen no hi pugui entrar, o un armari ben alt on s’hi pugui enfilar.

També podem actuar en positiu, com amb els gossos, i sempre que el nen estigui present, despert, jugant, cridant, li podem donar la llaminadura que més li agradi al gat per tal de que associï el nen a un reforç positiu.

Read Full Post »

Hem tingut la sort de conèixer el Shiatsu, la Marta Pico terapeuta del “Colectivo terapeutico de Yoga con Gracia” ha vingut a ensenyar-nos una miqueta. El Shiatsu és una teràpia que es basa en la medicina xinesa i té en compte els meridians energètics del cos. La Marta ens va ensenyar a fer una massatge per tot el cos.

Marta Picó
659 686 254
www.alternativadesalud.wordpress.com

Amb el nen/a de panxa amunt:

  • Diem hola a la panxa posant les mans a sobre. Seguint una línia imaginària sobre pit i panxa anem passant les mans de manera combinada de dalt a baix (sense perdre contacte). Fem el Sol i la Lluna*.

  • Cama dreta, utilitzant els palmells de les mans fem unes passades per la part interna de pujada (cap el cap amb la nostre mà D) i per la part externa de baixada (cap el peu amb la nostre mà E). Mentre una mà puja l’altre baixa.

Cama esquerra, part interna de la cama de pujada amb la nostre mà E i amb la nostre mà D de baixada per la part externa de la cama. Agafant les 2 cames per sota del genoll fem cercles fent-les passar per sobre de la panxa del nen/a. Els cercles els fem de manera simètrica i en les 2 sentits. Estirem i dobleguem els genolls a sobre la panxa del nen/a.

  • Agafem els peus i fem diferents pressions a la planta, amb el nostre palmell, polze…

Podem prémer un punt relaxant situat sota el coixinet del peu a l’alçada del 2on dit. Fent pinça, amb els nostres dits index i polze, fem unes voletes al llarg de cada dit del peu del nen/a. Del peu cap a l’ungla.

  • Anem cap els braços fem una passa de de l’aixella a la mà i a l’invers fent pressions, posant els palmells de les mans a cada costat del braç fem cercles concèntrics (aixella a mà). Després fem unes passades a cada braç pujant per la part interna d’aquest ( de mà a aixella) i baixant per la externa (d’espatlla a mà).

  • Fem diferents pressions al palmell de la mà. Punt relaxant allà on marca el final del 4art dit (anular) en doblegar-se sobre el palmell de la mà.

  • El cap. Posem les dos mans al front i les fem lliscar resseguint el cap en direcció l’occipital (part posterior del cap) i tornem per els costats.

  • Esquena (boca terrosa), resseguim la columna de coll al cul fent pressions als costats (mai sobre l’os). Dibuixem petits cercles als costats del clatell.

Dobleguem les cames posant el peu sobre el cul.

  • Per acabar fem reposar el cap del nen/a sobre les nostres mans fent una cassoleta. Deixant que l’occipital reposi sobre els nostres palmells.

 Poder estimular les defenses dels nostres fills mentre els fem unes carícies sembla màgic.

 *Sol i lluna: posem la mà o el tou de 2/3 dits a la panxa. Imaginant que la panxa és un rellotge, posem la mà dreta a les 12 i l’esquerra al les 6. El moviment són cercles en direcció les agulles del rellotge mantenint mitja hora de diferència entre les mans, quan la dreta arriba a les 6, ha de saltar la mà esquerra per poder continuar el cercle. D’aquesta manera la mà dreta fa la lluna i l’esquerra el sol.

Read Full Post »

La Dra Muriel nos ha enseñado a bajar las inflamaciones naturalmente con ingredientes simples que tenemos en nuestras cocinas.

La inflamación es una respuesta normal al daño, para proteger y reparar tejidos.

La inflamación crónica es destructiva y un proceso de mala adaptación; auto-perpetuándose.

Comidas, alergias, estrés, heridas, bacterias, virus, químicos tóxicos, irradiación causan la producción de NF-Kapp B que resultan en químicos de inflamación.

Ejemplos de bajar inflamaciones naturalmente:

Quemaduras:

–       Calcio

–       Anti-inflamatorio (jengibre)

–       Aceites de lino molido y germen de trigo

–       Enzimas proteoliticas (pina, mango)

–       Anti –oxidantes

Dolor de garganta:

–       Romero

–       Jengibre

–       Ajo

–       Aceite de sésamo

–       Polen de abeja (si no eres alérgica)

OTITIS

–       Aceite esencial de orégano con aceite de oliva tibio

–       Aceite esencial de canela con aceite de oliva tibio

–       Zumo de cebolla y ajo (aplique 3 gotas en el oído afectado)

–       Eliminar lácteos, almidón y azúcar

Contusiones/esguinces

 

–       árnica

–       aceite de germen de trigo

–       enzimas proteoliticas

–       consuelda

–       vit. C + Flavonoides (cuarcetin)

–       arcilla

–       Vit. K (Espinacas, judías verdes, brócoli, acelgas, espárragos)

–       Morados: aplicar un rodaje de cebolla

 

Minerales para detener el fuego:

–       Arroz integral

–       Nueces de brasil

–       Pipas de calabaza

–       Avena

 

Los siguientes alimentos producen altos niveles de inflamación:

–       Azúcar

–       Lácteos

–       Trigo

–       Soja transgénica

–       Comida rápida

–       Pescado/carne ahumada

–       Charcutería

Fuentes de calcio

CALCIO:

1-8 anos: 800mg/DIA

9-24 anos: 1200mg/DIA

–       Harina de algarrobo                        352mg/100g

–       Col                                                250mg/100g

–       Perejil                                                203mg/100g

–       Brócoli                                    103mg/100g

–       Almendras                                    234mg/100g

–       Nuez de brasil                        186mg/100g

–       Pipas de girasol                        120mg/100g

–       Higos secos                                    123mg/100g

–       Tahini                                                128mg/2 cucharadas

–       Tofu                                                128mg/100g

–       Tempeh                                    215mg/taza

–       Leche de arroz                        300mg/236ml

–       Kemp (algas)*                        1093mg/100g

  • alto contenido de mercurio, por lo cual no se recomiende

EMOCIONES:

–       riñones : miedo

–       hígado: enojo/cólera

–       pulmón: pena

–       páncreas: bajo auto-estima

–       colon: dogmatismo

–       estomago: benevolencia

–       intestinos: vulnerabilidad

–       suprarrenales: inestabilidad

Mas paz y seguridad, armoniza estrés emocional y corporal fortalece el sistema inmunitario, baja inflamación.

Dra. Muriel Poli D.C.

934142249

vitaliaquiro.com

Read Full Post »

Mama!

Muchas de nosotras, de vosotras… venís de otros paises y vais a otros países emigrando… pájaras tan lindas y con tanto talento van a arrancar el vuelo y vamos a tener que invitarlas a los talleres por skype (!), pero antes… cuanta sabiduría podemos aprender de ellas antes de que se vayan, propongo hacer un día especial de consejos de madre para las chicas -para las que se marchen y quieran hacerlo- en el que nos dejen un poco de sus maneras de hacer. Katriene y Catherine y no quiero saber cuantas más… os hecharemos de menos mientras usamos vuestros consejos de cocina y vuestra forma de plegar los pañales…

Read Full Post »

Para las mamás de siempre, las expertas: no creeis que deberíamos aprovechar lo que hemos vivido y sabido y compartirlo con las mamás pequeñas (recientes) más a menudo? En las tardes del viernes (alguna tarde que nos vaya bién), podríamos montar algunas reuniones para hablar de lactancia y otros temas tan importantes con las mamás recientes.

Read Full Post »

¡SEXO!

Hablando entre nosotras: si practicamos colecho, pasamos el día haciendo actividades maternales, que si el trabajo, que si el cosido, que si papá no bajó barriga después del embarazo,  que si llevamos un cartel que dice: soy maternal en lugar de llevar uno que diga: soy mujer… lo tenemos difícil para volver a tener relaciones sexuales buenas, sanas, alegres, continuas (!). Hablemos de ello… por lo menos.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »